Jornada: “Herencia y Actualidad del Positivismo Lógico”

cartelhapluv17

A lo largo del viernes 10 de marzo del 2017 se celebrará la jornada Herencia y Actualidad del Positivismo Lógico en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València (Sala de Juntas y Salón de Grados [primer piso]).

Esta jornada tiene por objeto presentar los principales planteamientos del positivismo lógico y establecer su grado de vigencia dentro del panorama filosófico actual: en qué medida los problemas que este movimiento puso en relieve siguen sin respuesta, cuáles de las propuestas concretas con que sus principales autores los abordaron siguen siendo válidas y qué aspectos de su proyecto han pervivido. Con todo ello se pretende ver cuál es su influencia tanto en la historia como en el presente de la reflexión filosófica, hasta qué punto esta ha heredado sus planteamientos y problemáticas.

PARTICIPANTES:
Josep Corbí Fernández de Ibarra (UV)
Joan Gimeno-Simó (UV)
Tobies Grimaltos Mascarós (UV)
Valeriano Iranzo García (UV)
Josep Joan Moreso Mateos (UPF)
Carlos Moya Espí (UV)
Saúl Pérez-González (UV)
Pedro Ruiz-Castell (UV)
Jordi Valor Abad (UV)

La jornada está organizada por el grupo de investigación Méthodos, el grupo de investigación Phrónesis y el Departamento de Filosofía de la UV. La actividad cuenta con la colaboración de la Càtedra de Filosofia i Ciutadania Josep Lluís Blasco, la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació (UV) y la Conselleria d’ Educació, Investigació, Cultura i Esport.

La asistencia es libre.

Descargar programa HAPL

Más información en:

https://hapluv17.wordpress.com/

XIIè Cicle de Conferències Càtedra Blasco: “La banalitat com a misteri”

xii-jornadas-catedra

La Càtedra de Filosofia i Ciutadania “Josep Lluís Blasco Estellés” (www.catedrablasco.cat) té com a propòsit constituir un fòrum en el qual les dues màximes vocacions de Josep Lluís Blasco, la vocació filosòfica i la vocació cívica i ciutadana, troben un espai de confluència. Es tracta d’acostar la filosofia als ciutadans tot sotmetent els problemes socials més urgents a la reflexió dels filòsofs i pensadors i fer arribar aquesta reflexió a la societat. A tal fi es programen activitats com són ara: conferències, taules rodones, cursos monogràfics amb la participació de personalitats destacades en l’àmbit de la reflexió filosòfica i/o social, publicacions de les conferències o cursos.

Entre els dies 16 de febrer i 2 de març de 2017 se celebrarà el XIIè Cicle de Conferències “Josep Lluís Blasco Estellés” amb el títol: “La banalitat com a misteri“. L’assistència és lliure.

LLOC:
Centre Cultural La Nau (Universitat de València)
Aula Magna
c/Universitat, 2

PROGRAMA:
2 de març, 2017; 19:00 hores
Laura Borràs (Universitat de Barcelona):

LA LECTURA AVUI: XARXES I DISPOSITIUS. VANA O BANAL?

Claude Lévi-Strauss fa ja molt que va plantejar que qualsevol societat humana es mou entre dues dimensions, la tècnica i la cultural. La primera ens permet controlar el mitjà hostil que de vegades és la naturalesa. La tècnica –entenent per tècnica, de manera general, la fabricació d’eines– permet domesticar el món, vèncer el que té d’inhòspit. Gràcies a la cultura, en canvi, i fent servir el llenguatge  com a base estructural, erigim un món propi fet de representacions literàries i artístiques, d’ordre simbòlic, que ens permet viure’l, habitar-lo i també fer-lo més habitable. Haver d’escollir entre l’una i l’altra és un debat que no porta enlloc. I, això no obstant, en l’àmbit de la lectura, de la literatura, seguim en debats estèrils entre tecnofílies i tecnofòbies, quan tot sovint oblidem que l’escriptura és una tecnologia i el llibre una màquina.
En un món cada cop més interconnectat, en aquest prodigiós mosaic de presències que vivim simultàniament i a escala planetària, global, cal saber integrar. La cultura és, per definició, integració. I llegir, avui, a les xarxes i entre dispositius és integrar. Veurem si de manera vana o banal. 

Laura Borràs Castanyer és professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos llibres, articles i treballs sobre literatura contemporània, teatre, cinema i literatura, molts dels quals inclouen, de manera destacada, una reflexió sobre l’escriptura i la lectura en l’era digital i l’estudi de les noves textualitats electròniques. Ha estat guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR 2009-529, 2005-00332) HERMENEIA (www.hermeneia.net), que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes.

Col·laboren: Vice-rectorat d’Internacionalització i Cooperació, Centre Cultural La Nau, Institució Alfons el Magnànim, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Societat de Filosofia del País Valencià i Departament de Filosofia de la Universitat de València.

XIIè Cicle de Conferències Càtedra Blasco: “La banalitat com a misteri”

xii-jornadas-catedra

La Càtedra de Filosofia i Ciutadania “Josep Lluís Blasco Estellés” (www.catedrablasco.cat) té com a propòsit constituir un fòrum en el qual les dues màximes vocacions de Josep Lluís Blasco, la vocació filosòfica i la vocació cívica i ciutadana, troben un espai de confluència. Es tracta d’acostar la filosofia als ciutadans tot sotmetent els problemes socials més urgents a la reflexió dels filòsofs i pensadors i fer arribar aquesta reflexió a la societat. A tal fi es programen activitats com són ara: conferències, taules rodones, cursos monogràfics amb la participació de personalitats destacades en l’àmbit de la reflexió filosòfica i/o social, publicacions de les conferències o cursos.

Entre els dies 16 de febrer i 2 de març de 2017 se celebrarà el XIIè Cicle de Conferències “Josep Lluís Blasco Estellés” amb el títol: “La banalitat com a misteri“. L’assistència és lliure.

LLOC:
Centre Cultural La Nau (Universitat de València)
Aula Magna
c/Universitat, 2

PROGRAMA:
23 febrer 2017, 19:00 hores
Salvador Rubio (Universidad de Murcia):

EL VALOR DEL BANAL: A propòsit d’Ara i aquí

Partint de l’intercanvi epistolar entre J.M. Coetzee i P. Auster (Ara i aquí, 2012), trufat d’observacions banals barrejades amb temes elevats, aquesta conferència proposa una reflexió sobre el valor del banal recolzada en un aspectualisme d’arrel wittgensteiniana. La seua aproximació pretén defugir alhora una concepció ontologista del banal i un relativisme subjectivista radical, tot mostrant el balanç aspectual i atencional entre l’observació banal i el tema substanciós al si d’ Ara i aquí, a més d’altres exemples estètics.

Salvador Rubio Marco és professor d’Estètica i Teoria de les Arts al Departament de Filosofia de la Universitat de Múrcia. Investigador especialista en estètica wittgensteiniana i en l’estètica de la imatge i de la literatura. Ha publicat els llibres Comprender en arte (1995) y Como si lo estuviera viendo (2010). Co-director de la col·lecció de llibres “Guías para ver cine” (Nau Llibres).

Col·laboren: Vice-rectorat d’Internacionalització i Cooperació, Centre Cultural La Nau, Institució Alfons el Magnànim, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Societat de Filosofia del País Valencià i Departament de Filosofia de la Universitat de València.

XIIè Cicle de Conferències Càtedra Blasco: “La banalitat com a misteri”

xii-jornadas-catedra

La Càtedra de Filosofia i Ciutadania “Josep Lluís Blasco Estellés” (www.catedrablasco.cat) té com a propòsit constituir un fòrum en el qual les dues màximes vocacions de Josep Lluís Blasco, la vocació filosòfica i la vocació cívica i ciutadana, troben un espai de confluència. Es tracta d’acostar la filosofia als ciutadans tot sotmetent els problemes socials més urgents a la reflexió dels filòsofs i pensadors i fer arribar aquesta reflexió a la societat. A tal fi es programen activitats com són ara: conferències, taules rodones, cursos monogràfics amb la participació de personalitats destacades en l’àmbit de la reflexió filosòfica i/o social, publicacions de les conferències o cursos.

Entre els dies 16 de febrer i 2 de març de 2017 se celebrarà el XIIè Cicle de Conferències “Josep Lluís Blasco Estellés” amb el títol: “La banalitat com a misteri“. L’assistència és lliure.

LLOC:
Centre Cultural La Nau (Universitat de València)
Aula Magna
c/Universitat, 2

PROGRAMA:
16 febrer 2017, 19:00 hores
Manuel Baixauli (escriptor):

EL CAMÍ DIFÍCIL

El progrés científic i tecnològic, que s’han accelerat les darreres dècades, no han anat acompanyats d’un progrés similar en la propagació de l’art de qualitat. Si bé actualment hi ha mitjans potentíssims per a la difusió i la democratització d’aquest, la realitat és que està cada vegada més ocult, soterrat per l’omnipresència d’un art banal, facilista, espectacular, fet per a satisfer a qui no li agrada o no entén d’art. D’aquesta contradictòria situació tracta El camí difícil.

Manuel Baixauli és pintor i escriptor. Espiral (1998), primer llibre que publica, és un recull de contes brevíssims on plasma les obsessions —la fugacitat de tot, la mort, l’oblit…— que ja eren presents a la seua pintura i que es reflectiran, també, en les obres posteriors. El segueixen les novel·les Verso (2001) i L’home manuscrit (2007). Aquesta última rep una acollida inusual per part de la crítica, amb sis premis, i esdevé, tot i la seua complexitat, un èxit de vendes. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada a fons, i el 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells de Narrativa Catalana. El seu últim llibre és Ningú no ens espera (2016), un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor.

Col·laboren: Vice-rectorat d’Internacionalització i Cooperació, Centre Cultural La Nau, Institució Alfons el Magnànim, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Societat de Filosofia del País Valencià i Departament de Filosofia de la Universitat de València.

Congreso: “Heidegger en algunas de sus palabras clave”

flyerAtrans

El congreso “Heidegger en algunas de sus palabras clave” se celebrará entre los días 16 y 17 de febrero de 2017 en el Salón de Grados de la Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación de la Universidad de Valencia. Participan en él una decena de especialistas del pensamiento heideggeriano de toda España y está diseñado para que no solamente los especialistas puedan aprovecharse de él sino también los estudiantes. Cada ponente tiene la tarea de presentar el pensamiento de Heidegger a partir de una palabra clave elegida por él o ella.

El congreso está organizado por el grupo de investigación FENHER, por la Sociedad Iberoamericana de Estudios Heideggerianos (SIEH) y por el Departamento de filosofía de la Universidad de Valencia.

La asistencia es libre.

Contacto: francois.jaran@uv.es

PROGRAMA y más información: https://www.fenher.com/heidegger-palabras-clave/

Horario:

16 de febrero de 2017 // 16:3020:00 horas
17 de febrero de 2017 // 10:0014:00 horas

XIIè Cicle de Conferències Càtedra Blasco

cartel-pantalla

Entre los días 16 de febrero y 2 de marzo de 2017 se celebrará el XII Ciclo de Conferencias organizado por la Càtedra de Filosofia i Ciutadania “Josep Lluís Blasco Estellés” de la Universitat de València, con el título:

LA BANALITAT COM A MISTERI

“La vida actual sembla experimentar un increment constant en la consideració merament superficial de les coses. Tot és de consum ràpid i poc esforçat, epidèrmic. La sobreabundància d’estímuls i informació sembla comportar el desig de la fruïció ràpida, constant i passiva. L’embolcall, de vegades, ens atrau més que la substància que hauria de contenir i, fins i tot, l’arriba a substituir. I tot això afecta la cultura, els valors, les relacions humanes, i en tot això juguen un paper rellevant les noves tecnologies i les xarxes socials. La instantaneïtat, la urgència, ens atrau i sedueix, s’imposa al nostre mode de vida. Com que no hi ha temps, sembla que només hi ha temps per a banalitats i que en les banalitats rau el sentit de les nostres vides, el seu misteri.

La banalitat es contraposa a la profunditat, a allò què és important. Què vol dir, però, important o profund una vegada hem renunciat als grans relats de la religió o de la història? Quina concepció del temps -i de l’espai- invita a una o altra manera d’estar o de viure? Quina relació hi ha entre allò que importa i el que es torna viral a les xarxes socials? No és banal la recerca de la profunditat? No és la profunditat una relíquia, un vestigi, d’un mode de vida extint o cal fer un esforç per recuperar-nos d’aquesta pèrdua o, inclús, de la pèrdua del sentit de pèrdua? Aquestes i altres qüestions relacionades es tractaran al XIIè Cicle de Conferències de la Càtedra de Filosofia i Ciutadania (Febrer-març 2017), organitzat al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, i que comptarà amb la participació de Manuel Baixauli (escriptor), Laura Borràs (Universitat de Barcelona), i Salvador Rubio (Universitat de Murcia)”

La asistencia es libre.

LUGAR:
Centre Cultural La Nau (Universitat de València)
Aula Magna
c/Universitat, 2

Colabora: Vicerectorat de Cultura i Igualtat
Avgda. Blasco Ibáñez, 30

PROGRAMA:

16 de febrero de 2017, 19:00 horas
El camí difícil“.
Manuel Baixauli (escriptor)

23 de febrero de 2017, 19:00 horas
El valor del banal: a propòsit d’Ara i ací“.
Salvador Rubio (Universitat de Múrcia)

2 de marzo de 2017, 19:00 horas
La lectura avui: xarxes i dispositius. Vana o banal?
Laura Borràs (Universitat de Barcelona)

Colaboran: Vice-rectorat d’Internacionalització i Cooperació, Centre Cultural La Nau, Institució Alfons el Magnànim, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, Societat de Filosofia del País Valencià i Departament de Filosofia de la Universitat de València.

Preinscripción curso 2017/2018

cbynpositivo1El 16 de enero de 2017 se abrió el primer plazo para presentar solicitudes de preinscripción en el Máster en Pensamiento Filosófico Contemporáneo. La Fase I abarca del 16 de enero al 15 de junio y la Fase II, del 16 de junio al 1 de septiembre de 2017. Se pueden consultar aquí todos los aspectos relativos a la preinscripción.

Seminario de investigación: “La imaginación y el imaginario social. Resistencia, arte y activismo epistémico” (José Medina)

Medina

Los últimos días de enero y las dos primeras semanas de febrero estarán dedicadas al Seminario de Investigación.

Os recordamos que la asistencia a los cursos es obligatoria. En cada sesión de seminario circulará una hoja de control de asistencia que deberéis firmar y entregar a los profesores encargados del mismo.

Para la evaluación de su participación, los estudiantes (que no hayan optado por efectuar una presentación en el Seminario de Postgrado) redactarán una memoria (entre 2.000 y 2.500 palabras por memoria) en cada uno de los cursos impartidos por profesores invitados. Las memorias se subirán al aula virtual del Seminario siguiendo el procedimiento descrito para el resto de asignaturas y respetando los plazos marcados para las asignaturas del segundo cuatrimestre (1ª conv: 30/06/17; 2ª conv: 02/09/17). Sin embargo, recomendamos encarecidamente a los estudiantes que suban sus memorias al aula virtual a lo largo del mes de marzo de 2016.

Las asignaturas del segundo cuatrimestre darán comienzo el 13 de febrero, una vez hayan concluido los cursos del Seminario de Investigación.

II. LA IMAGINACIÓN Y EL IMAGINARIO SOCIAL: RESISTENCIA, ARTE, Y ACTIVISMO EPISTÉMICO (6-9 de febrero de 2017). José Medina (Vanderbilt University, EE.UU.), jose.m.medina@vanderbilt.edu.

Contenido del curso:

En la intersección de la estética, la filosofía de la mente, y la epistemología social, este seminario explorará las dimensiones morales y políticas de la imaginación. Nos centraremos tanto en los aspectos represivos y opresivos de la imaginación que producen cegueras e insensibilidades, como en los aspectos críticos y liberadores que posibilitan el aprendizaje moral y la liberación política. Dicutiremos varios tipos de resistencia (positiva y negativa) que se producen en y por la imaginación, desde el fenómeno de “imaginative resistance” analizado por Hume y la filosofía de la mente contemporánea, hasta las llamadas “resistant imaginations” investigadas por la teoría crítica contemporánea. Centrándonos en el racismo y el heterosexismo en la cultura visual contemporánea, analizaremos ejemplos de opresión y resistencia imaginativa la fotografía, la literatura y el cine. Discutiremos diferentes tipos de activismo epistémico en los usos de imágenes desarrollados por grupos activistas y por artistas visuales; y analizaremos escenas de la película Othello de Orson Wells. Las lecturas incluirán textos de David Hume, Stanley Cavell, Tamar Gendler, José Medina, y Richard Moran. Otros teóricos contemporáneos de la imaginación que discutiremos serán Chiara Bottici, Moira Gatens, y Paul Taylor.

Las cuatro sesiones de este curso se centrarán en los siguientes temas y lecturas.

Temas y lecturas:

1. La imaginación, las emociones, y la resistencia. (Lunes, 6 de febrero, 2017). Tomando como punto de partida el ensayo de David Hume Of the Standard of Taste, analizaremos cómo nuestros usos de la imaginación pueden revelan nuestras perspectivas morales y sus límites. Conectaremos las reflexiones de Hume con las de autores contemporáneos en relación al denominado “puzzle of imaginative resistance”, es decir, en relación a los problemas que encontramos cuando nos resistimos a imaginar ciertas cosas o a adoptar ciertas perspectivas imaginativas. Centrándonos en esta problemática, exploraremos cómo nuestras emociones y reacciones afectivas se ven mediadas por la imaginación tanto en el mundo de la ficción como en la vida cotidiana

Lecturas.

  • David Hume: “The Standard of Taste”
  • Richard Moran (1994): “The Expression of Feeling in Imagination”, Philosophical Review Vol. CIII, No. 1, 75-106.
  • Tamar Gendler (2000): “The Puzzle of Imaginative Resistance”, The Journal of Philosophy Vol. XCVII, No. 2, 55-81.
  • José Medina (2013): “An Enactivist Approach to the Imagination: Embodied Enactments and ‘Fictional Emotions’”, American Philosophical Quarterly 50 (3), 317-335.

2. Cámara Lúcida. (Martes, 7 de febrero, 2017). Discutiremos las ideas centrales del análisis de la fotografía de Roland Barthes en Cámara Lúcida, aplicándolas a fotografías de artistas visuales contemporáneos como Richard Avedon, Robert Mapplethorpe, Annie Leibovitz, y Erwin Olaf. Discutiremos cómo la imaginación visual puede usarse para explorar e interrogar nuestras percepciones de la identidad y, en particular, nuestras percepciones sociales en cuestiones de género, sexualidad y raza.

Lectura

  • Roland Barthes: Cámara Lúcida.

3. Imaginando a los otros en la literatura y el cine. (Miércoles, 8 de febrero, 2017). En esta sesión nos centraremos en las ideas sobre la subjetividad y sobre las relaciones emocionales con los otros del filósofo americano Stanley Cavell. Cavell argumenta que un peculiar escepticismo romántico que cuestiona la autonomía e independencia del otro ha moldeado la imaginación moderna y contemporánea en la literatura y en el cine, sobre todo en Shakespeare y en “la fábrica de sueños” de Hollywood. Discutiremos las teorías de Cavell en relación a la imaginación literaria y fílmica; y analizaremos escenas de la película Othello de Orson Wells.

Lecturas

  • Alex Nadal (2002): “Othello y el problema de los otros. Una aproximación a la filosofía de Stanley Cavell”, Revista de Filosofía No. 25, 41-56.
  • Stanley Cavell (2003): “Othello and the Stake of the Other”, capítulo 3 de Disowning Knowledge in Seven Plays of Shakespeare (Cambridge University Press), pp. 125-142

4. Raza, género y sexualidad en la cultura visual contemporánea. (Jueves, 9 de febrero, 2017). En esta sesión final repasaremos todos los recursos teóricos aprendidos durante la semana para reflexionar sobre diferentes formas de activismo epistémico desarrollados por grupos activistas y por artistas visuales. Discutiremos el papel que juega la imaginación en facilitar diferentes formas de opresión racial y sexual, y también el papel crítico que puede jugar en resistir esas formas de opresión

Lecturas. No habrá nuevas lecturas, pero nuevo material será proporcionado para trabajarlo en clase.

LUGAR Y HORARIO
Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación
Sala de Juntas (1ª planta)
17:00-20:30h (6-9 de febrero)

COLABORA: Banco Santander
logoo Santander